“El goig, etern o temporal, no és el premi que cerca l'home en el Cel. No ho diré a alta veu, perquè una creença predilecta de l'home consisteix a la seva inclinació cap aquesta felicitat, que ell en imagina, d’un més enllà del quotidià, i que invariablement en menysprea; per aquesta raó, per la seva valuosa comoditat, li convé creure en una felicitat ulterior: no ha de detenir-se i provar-la veritablement; doncs pot lliurar-se a l'aspra i amarga tasca que en alegra el seu cor a la Terra i no obstant això pot encantar-se amb aquest conte de fades d'una eterna reunió social i gaudir de la fantasia que ell, al mateix temps, és ell i és un altre, i que es reunirà amb els seus amics, tots planxats i castrats, però amables -com si l'amor no s'alimentés dels defectes de la persona estimada.”
R. L. Stevenson, Letters III, 2 de gener del 1886
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada