dissabte, 23 d’agost del 2008

Bastet



“(...) L’ assassinat d’un gat inclús de manera accidental era una greu ofensa i es podia pagar amb la vida (...)”

"'Sóc una gata vella, i bé prou que ho sé, la sé llarga jo, noi', va dir ella.
Sens dubte’, va dir ell. I va afegir: ‘Però no t'oblidis que, en aquest cas, el gat té tres anys més que tu i la vellesa és un do o una calamitat, segons es miri, que els acompanya als dos. També certament succeeix -va continuar- que les gates siguin sovint més sàvies o més pràctiques, amb independència de la variant de llur edat o d’aquella del gat esmentat. I això només pel fet d’ésser gates i no gats; de vegades aquest simple detall de gènere els abasta per a sobreviure amb felicitat a qualsevol desgràcia que els ofereixin les teulades.’
No va poder miolar d’altres coses perquè el sol es va caure pocs minuts després. La parella de fèlids, ambdós negres, ella i ell, ell i ella, va començar a confondre's amb un mar de gats indistingibles que ondaven sobre els sostres, gats xopats per la penombra i tots parellament negres al mateix temps, d'acord a l'antiga regla lunar segons la qual, a les fosques, tots els gats són negres.”

Enric Aragall Barrau, “Felinesques”, cap. II

“Dijo ella: ‘Soy una gata vieja, y sé lo suficiente acerca de determinadas cosas’
Sin duda’, dijo él. Y agregó: ‘Pero no te olvides de que, en este caso, el gato tiene tres años más que tú y la vejez es un don o una calamidad, según se mire, que los acompaña a los dos. También es verdad -prosiguió- que las gatas suelen ser más sabias o más prácticas, con independencia de la variante de su edad o de la del gato de marras. Y eso sólo por el hecho de ser gatas y no gatos; a veces ese simple detalle de género les alcanza para sobrevivir con felicidad a cualquier desgracia que les deparen los tejados.’
No pudo maullar otras cosas porque el sol se puso a los pocos minutos. La pareja de felinos, ambos pardos, ella y él, él y ella, comenzó a confundirse con un mar de gatos indiscernibles que ondulaban sobre los techos, gatos todos parejamente mojados al mismo tiempo por la penumbra, de acuerdo a la antigua regla lunar según la cual, inevitablemente, de noche, todos los gatos son pardos.”