CLÒDIA. Matrona impúdica

“Era filla d’Api Claudi Pulcre, cònsol. A curta edat ja es distingia dels seus germans i germanes per la lluentor flagrant de la seva mirada. Tèrcia, la major, no va trigar en casar-se; la menor va cedir completament als seus capritxos. Els seus germans, Api i Caius, manifestaven ja llur avarícia amb les granotes de cuir i els carrets de nou que els regalaven; més endavant es revelaria llur avidesa pels sestercis. Però Clodi, bell i femení, va ésser company de les seves germanes. Clódia les persuadia, amb mirades ardents, que el vestissin amb una túnica amb mànigues i un gorret de fils daurats. Després li cenyien un cinturó molt flexible davall el pit, el cobrien amb un vel color de foc i l'hi duien als petits dormitoris perquè es fiqués al llit amb les tres. Clòdia va ésser la seva preferida, però també va obtenir la virginitat de la Tèrcia i de la menor.

“Quan Clòdia va arribar als divuit anys va morir el seu pare. Clòdia va seguir vivint a la casa del Munti Palatí. Api, el seu germà, va administrar doncs la propietat, mentre Caius es preparava per a la vida pública. Clodi, sempre delicat i imberbe, dormia entre les seves germanes. Van començar a anar en secret als banys amb ell. Donaven un quadrant als grans esclaus qu'els feien massatges i després en recuperaven. En llur presència, Clodi era tractat como les seves germanes. Tales van ésser els seus plaers abans del matrimoni.

“La més jove es va casar amb Lucul•le, que la va dur a Àsia, on estava en guerra amb Mitridats. Clòdia va triar per marit al seu cosí Metel, home honest però prou babau; en aquesta època de confusió va mantenir una actitud conservadora i limitada. Clòdia no podia suportar la seva rústica brutalitat. Somiava ja amb novetats pel seu estimat Clodi. Cèsar començava a exercir la seva influència. Clòdia va pensar que calia eliminar-lo. Va aconseguir convidar a Ciceró per mitjà de Pomponi Átic. A la seva casa anava gent burleta i galant. Al costat d'ella d’habitud es trobava a Licini Calvi, al jove Curió, sobrenomenat “la noieta", a Sexti Clodi que jugava el paper d’alcavot, a Egnaci i al seu grup, a Catul de Verona i a Celi Ruf, que estava enamorat d'ella. En Metel, apoltronat al seu seient, no deia paraula. Es contaven escàndols sobre Cèsar i Mamurra. Després Metel va ésser elegit procònsol i va partir a la Gàl•lia Cisalpina. Clòdia va restar sola a Roma amb la seva encunyada Múcia. Ciceró va caure sota l'encís dels seus grans ulls ardents. Va pensar en repudiar a Terència, la seva dona, i va suposar que Clòdia abandonaria a Metel. Però Terència va descobrir tot i va aterrir al seu marit. Ciceró, atemorit, va renunciar als seus desitjos. Terència va exigir encara més, i Ciceró va haver de trencar amb Clodi.

“El germà de Clòdia, a pesar d’allò, tenia de què ocupar-se. Feia l'amor amb Pompeia, dona de Cèsar. La nit de la festa de la Bona Deessa només podia hi haver dones a casa de Cèsar, que era pretor. Pompeia oferia sola el sacrifici. Clodi va disfressar-se de tocadora de citara, com de costum el vestia la seva germana, i va entrar a casa de Pompeia. Una esclava va reconèixer-lo. La mare de Pompeia va donar l'alarma i l'escàndol es va fer públic. Clodi va voler defensar-se i va jurar que durant aquesta ocasió havia estat a casa de Ciceró; la Terència va obligar al seu marit a negar-lo: Ciceró va declarar contra Clodi.

“Des de llavors Clodi va perdre el suport dels nobles. La seva germana acabava de complir trenta anys i se la veia més apassionada que mai. Va ocórrer-se-li que Clodi havia d’ésser adoptat per un plebeu, a fi que arribés a ésser tribú del poble. Metel, que havia regressat, va endevinar els seus plans i va fer burla d'ella. En aquest temps, quan ja no tenia a Clodi entre els seus braços, es deixava estimar per Catul. Metel, el marit, li resultava odiós. La seva esposa va resoldre desfer-se d'ell. Un dia, quan va tornar cansat del Senat, va oferir-li de beure. Metel va caure mort a l'atri. Clòdia des d’aquell moment seria lliure. Va deixar la casa del seu marit i no va trigar en tancar-se amb Clodi al Munti Palatí. La seva germana va escapolir-se de la casa de Lucul•le i es va anar a viure amb ells. Els tres van reprendre llur vida en comú i van exercitar llur odi.

“Al principi, Clodi, convertit en plebeu, va ésser designat tribú del poble. Malgrat la seva gràcia femenina, tenia una veu forta i mordaç. Va aconseguir que Ciceró degués exiliar-se; va fer arrasar la casa d'aquest davant els seus propis ulls, i va jurar ruïna i mort per a tots els seus amics. En Cèsar, que era procònsol a la Gàl•lia, no va poder fer gens. No obstant això, Ciceró va obtenir, gràcies a Pompeu, algunes influències i va assolir que tornessin a cridar-lo l'any següent. El furor del jove tribú va ésser desmesurat. Va atacar violentament a Miló, amic de Ciceró, que començava a pretendre el consulat. El va esperar a l’aguait una nit i va intentar matar-lo, enderrocant als seus esclaus que portaven torxes. El favor popular de Clodi va disminuir. Cantaven tornades obscenes sobre Clòdia i Clodi; en Ciceró els va denunciar durant un discurs violent en el qual senyalava a Clòdia com Medea i com Clitemnestra. La còlera del germà i de la germana va acabar per esclatar. Clodi va voler incendiar la casa de Miló i uns esclaus que estaven de guàrdia el van matar en les tenebres.

“Clòdia va caure en la desesperació. Havia triat i rebutjat a Catul; després a Celi Ruf, després a Egnaci, els amics del qual l'havien duta a les tavernes de pitjor fama. Però ella tan sols s’estimava al seu germà Clodi. Per ell va enverinar al seu marit. Per ell va atreure i va seduir les colles de incendiaris. Amb la mort de Clodi la seva vida va restar mancada d'objecte. Però era encara bella i ardent. Tenia una casa de camp en el camí vers Òstia, i jardins al costat del Tíber, a Baies. Allí va refugiar-se. Va tractar de distreure's ballant lasciviosament amb dones. No va ésser suficient. Vivia obsessionada amb els estupres de Clodi a qui continuava veient femení i imberbe. Recordava que antany uns pirates de Cilícia li havien raptat i havien abusat del seu tendre cos. També tornava a la seva memòria certa taverna on havien estat tot dos. La seva entrada estava enterament ensutjada de carbó, i els homes que allí bevien feien una olor forta i deixaven veure llur borrissol als pits.

“Aleshores, Roma va tornar a interessar-li novament. De primer, va caminar de nit per cruïlles i carrerets. La fulgurant insolència dels seus ulls seguia essent la mateixa. Gens no podia apagar-la. Ho va intentar tot, fins l’extrem de rebre la pluja a la intempèrie i d’adormir-se en el fang. Anava des dels banys a les cel•les de pedra. Va conèixer els soterranis on els esclaus jugaven als daus i els tuguris on s'emborratxaven cuiners i cotxers. Esperava als transeünts als carrers pavimentats i va perir de matinada, desprès d’una nit sufocant, a causa de l'estrany retorn d'un hàbit qu'ella abans en havia practicat. Un bataner li havia pagat un quadrant, i al crepuscle de l’alba va aguaitar-la en l'albereda per a recuperar-ne i escanyar-la. Tot seguit va llançar el seu cadàver, amb els grans ulls oberts, a les aigües grogues del Tíber.”

Marcel Schwob, "Vides imaginàries"