El 26 d'agost del 1945, De Gaulle va voler mostrar a la França tots els carros i canons de la seva Segona Divisió Blindada: desitjava que el poble de París -i especialment els comunistes- advertís qui posseïa el poder de foc.
Abans de començar la desfilada, De Gaulle va dipositar una corona de gladiols davant la Tomba del Soldat Desconegut. Després, es va dirigir devers els carros i vehicles alineats a les proximitats de L’Étoile per a passar revista. Una vegada que ho va fer, va retornar en direcció a l'Arc de Triomf: els parisencs s'amuntegaven per a ovacionar-lo a plens pulmons. Els carros van començar la desfilada; a l’esquena de De Gaulle es trobaven els líders de la Resistència, i els generals i caps del nou Exercito francès: Koenig, Leclerc, Juin, etc. De Gaulle es va fer la volta i els va ordenar:
“Senyors, un pas darrere de mi!”
Així, a peu, i mostrant-se al capdavant dels seus oficials, De Gaulle va iniciar la marxa triomfal. Quan la comitiva va arribar a la Plaça de la Concòrdia, va sonar un tir com si fos un avís, i llavors va sobrevenir una pluja de trets. Enfront la mirada atònita dels presents, De Gaulle, que mesurava gairebé dos metres d'altura, va continuar caminant dret i sol, i va travessar la Plaça.
Abans de començar la desfilada, De Gaulle va dipositar una corona de gladiols davant la Tomba del Soldat Desconegut. Després, es va dirigir devers els carros i vehicles alineats a les proximitats de L’Étoile per a passar revista. Una vegada que ho va fer, va retornar en direcció a l'Arc de Triomf: els parisencs s'amuntegaven per a ovacionar-lo a plens pulmons. Els carros van començar la desfilada; a l’esquena de De Gaulle es trobaven els líders de la Resistència, i els generals i caps del nou Exercito francès: Koenig, Leclerc, Juin, etc. De Gaulle es va fer la volta i els va ordenar:
“Senyors, un pas darrere de mi!”
Així, a peu, i mostrant-se al capdavant dels seus oficials, De Gaulle va iniciar la marxa triomfal. Quan la comitiva va arribar a la Plaça de la Concòrdia, va sonar un tir com si fos un avís, i llavors va sobrevenir una pluja de trets. Enfront la mirada atònita dels presents, De Gaulle, que mesurava gairebé dos metres d'altura, va continuar caminant dret i sol, i va travessar la Plaça.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada