Sèptima. Bruixa

“Sèptima va ésser esclava sota el sol africà, a la ciutat d’Hadrumet. I la seva mare Amaoena va ésser esclava, i la mare d'aquesta va ésser esclava, i totes van ser belles i fosques, i els déus infernals els van revelar filtres d'amor i de mort. La ciutat d’Hadrumet era blanca, i les pedres de la casa on vivia Sèptima eren d'un rosa tremolós. I la sorra de la platja estava sembrada de petites closques que arrossegava el tebi mar des de les terres d'Egipte, on les set boques del Nil expandeixen set llims de diversos colors. Des de la casa marítima on vivia Sèptima s'escoltava el remor de la franja de plata del Mediterrani deixant-se morir allí, i als seus peus un ventall d'enlluernadores línies blaves es desplegava gairebé arran de cel. Sèptima portava els palmells de les mans enrogits d'or, i la punta dels seus dits pintada. Els seus llavis feien olor a mirra i les seves parpelles untades tremolaven suaument. Així caminava pels barris, amb una cistella de cruixents pans que duia a les cases dels servents.

Sèptima es va enamorar de Sextili, un jove lliure, fill de Dionísia. Però no els està permès ésser estimades a aquelles que coneixen els misteris subterranis, doncs estan sotmeses a l'adversari de l'amor, que es diu Ànteros. I així com Eros dirigeix els centelleigs dels ulls i agusa la punta de les fletxes, Ànteros desvia les mirades i esmussa l'acritud dels dards. És un déu benèfic que resideix enmig dels morts. No és cruel, com l'altre. Posseïx el nepentes que provoca l'oblit. I com sap que l'amor és el pitjor dels dolors terrenals, odia i guareix l'amor. No obstant això, manca del poder d'expulsar a Eros d'un cor ja ocupat. Llavors s'apodera de l'altre cor. D’aquest modo lluita Ànteros contra Eros. Per això no va poder Sextili estimar a Sèptima. Una vegada que Eros va dur la seva torxa al si de la iniciada, Ànteros, irritat, es va apoderar d'aquell al que ella volia estimar.

Sèptima va conèixer per la mirada baixa de Sextili el poder de Ànteros i amb la vibració porpra de la tarda, va sortir al camí que conduïa d’Hadrumet fins el mar. Era un camí afable on els enamorats, recolzats a les llises muralles dels sepulcres, bevien vi de dàtils. La brisa oriental bufava el seu perfum sobre la necròpoli. La jove lluna, vetllada encara, arribava incerta i es passejava. Molts morts embalsamats regneven mirant a Hadrumet des de llurs sepultures

I allí dormia Foinisa, germana de Sèptima, esclava com ella, morta als setze anys, abans que cap home n’hagués respirat la seva olor. La tomba de Foinisa era estreta com el seu cos. La pedra oprimia els seus pits cenyts amb benes. Gairebé collada al seu front deprimit, una llarga làpida tancava la mirada buida. Dels seus llavis ennegrits encara s'escapava el vapor de les drogues odoriferes que l'havien xopada. En la seva casta mà brillava un anell d'or verd amb dos robins incrustats, pàl•lids i tèrbols. En el seu somni estèril somiava eternament amb les coses que no va poder conèixer.

Sota la blancor virginal de la lluna nova, Sèptima va jeure al costat de la tomba estreta de la seva germana, sobre la bona terra. Va plorar i es va fregar el rostre contra la garlanda esculpida. I va acostar la seva boca al conducte per on s'abocaven les libacions i va explaiar-se amb desesperació per a alleujar la seva passió: –Oh, germana meva –va dir–, deixa el teu somni per a escoltar-me! El petit fanal que enllumena les primeres hores dels morts s'ha extingit. Has deixat que es llisqués dels teus dits l’ampolla de vidre acolorida que et varem donar. El fil del teu collaret s'ha trencat i les granadures d'or s'han espargit al voltant del teu coll. Gens nostre no és teu ja, i ara aquell que porta un falcó sobre el seu cap et posseïx. Escolta'm, doncs tens poder per a transmetre les meves paraules. Vés a la cel•la que ja saps i suplica-li a Ànteros. Explica-li a la deessa Hator. Suplica-li a aquell, el cadaver del qual, destrossejat, fou portat per mar dins un cofre fins a Biblos, germana meva, tingues pietat d'un dolor desconegut. Per les set estrelles dels mags de Caldea, t'ho prego. Per les potències infernals que s'invoquen a Cartago, Jao, Abriao, Salbaal i Batbaal, rep el meu encanteri. Fes que Sextili, fill de Dionísia, es consumeix d'amor per mi, Sèptima, filla de la nostra mare Amaoena. Que de nit s’abrusi. Que em cerqui al costat de la teva tomba, oh Foinisa! O duu-nos tot dos a l'estatge tenebrós, poderosa. Prega a Ànteros que el nostre alè es resfredi si impedeix a Eros que l’encengui. Morta perfumada, rep la libació de la meva veu. Achrammachalala!.

Sobtadament, la verge embenada es va aixecar i va penetrar en la terra, mostrant les dents.

I Sèptima, avergonyida, va córrer entre els sarcòfags. Va vetllar dues nits en companyia dels morts. Va observar la lluna fugitiva. Va oferir el seu pit a la mossegada salabrosa del vent marí. Els primers llamps daurats la van acariciar. Va regressar després a Hadrumet i la seva llarga camisa blava surava darrere d'ella.

Foinisa, rígida, recorria mentrestant els cercles infernals. I aquell que porta un falcó sobre el seu cap no va rebre la seva súplica. I la deessa Hator va romandre estesa amb el seu embolcall de colors. I Foinisa no va poder trobar a Ànteros, ja que desconeixia el desig. Però dins el seu cor marcit va sentir la pietat que els morts senten pels vius. La segona nit, doncs, a l'hora que els cadàvers s'alliberen per a complir els encanteris, Foinisa va encaminar els seus peus lligats pels carrers d’Hadrumet.

Sextili s'agitava regularment pels sospirs del somni, amb el rostre girat cap al sostre de la seva habitació, solcada de rombes. I Foinisa, morta, embolicada en benes aromàtiques, es va asseure al seu costat. No tenia cervell ni vísceres, però havien tornat a col•locar en el seu pit el seu cor dessecat. I en aquest moment Eros va lluitar contra Ànteros i es va apoderar del cor embalsamat de Foinisa, i aquesta va desitjar el cos de Sextili, per a ficar-lo al llit entre ella i la seva germana a la casa de les tenebres.

Foinisa va posar els seus llavis tenyits sobre la boca viva de Sextili, i la vida es va escapar d'ell com una bombolla. Després va arribar fins a la cel•la d'esclava de Sèptima i la va prendre de la mà. I Sèptima, adormida, va cedir sota la pressió de la mà de la seva germana. I el petó de Foinisa i l'abraçada de Foinisa van donar mort, gairebé a la mateixa hora de la nit, a Sèptima i a Sextili. Tal va ésser el fúnebre resultat de la lluita d'Eros contra Ànteros i les potències infernals van rebre, al mateix temps, a una esclava i a un home lliure.

Sextili jeu a la necròpoli d’Hadrumet, entre la bruixa Sèptima i la seva germana verge Foinisa

El text de l'encanteri està inscrit sobre la placa de plom, enrotllada i travessada per un clau que la bruixa va lliscar per l'orifici de les libacions de la tomba de la seva germana.”