Com va ésser abundantment ventilat, el President del Govern, Rodríguez Zapatero, va formular aquest diumenge profundes crítiques a la plataforma del partit recentment fundat per en Joan Sardà, qui propicia una confederació europea de líders polítics sota l'ostensible directiva de l'italià Berlusconi.
El President espanyol fins ara no s'hi havia oposat; tampoc no va posar cap objecció a aquesta unió: al contrari, divendres passat va qualificar-la de "monumental aporti a la cultura cívica de la Paneuropa". Per això la seva reacció va sorprendre a l'opinió pública, impactant especialment en la venda d'entrades per a veure la fins a llavors molt bé apreciada pel·lícula "Kung Fu Panda" en tota Castella-la Manxa. La invectiva hauria provocat també el pànic dels mercats asiàtics, fallides bancàries a Pontevedra i a Úbeda successivament, preveient-se a més una fulminant intervenció del Bundesbank en poques hores, ho que agrega dramatisme al quadre.
Encara distret pels últims detalls del seu escut d'armes familiar, que portaria la llegenda "Foutu soit qui mal y pense", amb tonalitats verdoses, en Sardà va dir no entendre com el PSOE, una de les més pròsperes empreses ibèriques, orgull del capitalisme peninsular i mundial, contraria els interessos d'un col·lectiu tot just empresarial de la mena que Berlusconi està animant per a intervenir en els assumptes comunitaris del Vell Continent.
Va afegir el Joan, gesticulant davant les càmeres de TV tal com és el seu costum, que el fet que R. Z. fora menys presentable per als media que "Il Caimano" i que la seva capacitat per a dissenyar mesures econòmiques viables en resultés francament desastrosa no obstarien, donat el caràcter democràtic de la nova organització, perquè el PSOE fora acollit de la manera més amistosa; lamentablement, no va poder evitar dir, degut a un desbordi de sinceritat, que així i tot ho faria com membre menor, sense veu i amb 1/8 de vot només per a decisions transcendentals, llegeixi's p. i. les recomanacions de la Confederació... en relació a la moda durant la temporada tardor/hivern 2009 en el sud d'Andalusia i la possible declaració com Patrimoni Comú de la Humanitat de cinc petits óssos grisos dels Abruzzo (il Piero, l'Enrico, il Paolo, il Carlo i l'Andreuccio).
Fonts no oficials, que van demanar reserva, van suggerir que la ira de Rodríguez Zapatero va fer explosió quan el distingit Celestino Corbacho, a la vora d'una crisi nerviosa, li va transmetre que la secretària privada d'en Sardà era boliviana. La dona podria ésser descendent d'aborígens sud-americans, encara que també hindú, o pitjor, albanesa, o "Déu ens lliuri!" -va sanglotar el ministre d'Immigració-, "argentina!", mentre que el Govern estava convençut fins al dissabte que la dama era una asturiana absolutament digna de confiança i filla de cristians vells d'almenys 479 generacions, remuntant-se fins i tot el seu primer ancestral conegut a temps pre-cristians, contradicció que pas no tacava el seu currículum, sinó que reforçava la seva devoció impol·luta com va fer saber el bisbe de Pamplona qui obertament ha proporcionat suport a R. Z. amb la seva extensa carta pastoral.
D'altra banda, la poca serietat de la brama que s'ha fet córrer torna increíbles els comentaris supersticiosos que parlen d'una suposada aparició del fantasma d'Isabel la Catòlica furibunda per aquesta horrorosa intromissió extra-continental en la vida europea de part d'una nadiua hipotèticament de Bolívia, ho que hauria ocorregut de manera miraculosa dins les estances privades del President en hores de la matinada quan humanes urgències el conduïen a la cambra de bany. Tal circumstància prodigiosa l'hauria decidit a realitzar els virulents atacs que va difondre com primícia l'edició digital de la "Folha de São Paulo", amb gran titulars, tenint per certa aquesta versió de successos extraordinaris. A pesar d'això, la visita de l'il•lustre espectre va ésser descartada per tècnics nord-americans, i se suposa que aquelles xafarderies provenen de la nefasta adhesió brasilera als cultes sincrètics: en ells, sants o beats europeus de la major celebritat com Napoleó o Dominguín han estat reemplaçats per Oxum, segons va denunciar durant la Setmana Santa el pare Alvaro Diego de la Peña y Fuencarrillo a Uruñuela enmig d'una fogosa homilia davant l'ermita de la Nostra Senyora del Patrocini.
El President espanyol fins ara no s'hi havia oposat; tampoc no va posar cap objecció a aquesta unió: al contrari, divendres passat va qualificar-la de "monumental aporti a la cultura cívica de la Paneuropa". Per això la seva reacció va sorprendre a l'opinió pública, impactant especialment en la venda d'entrades per a veure la fins a llavors molt bé apreciada pel·lícula "Kung Fu Panda" en tota Castella-la Manxa. La invectiva hauria provocat també el pànic dels mercats asiàtics, fallides bancàries a Pontevedra i a Úbeda successivament, preveient-se a més una fulminant intervenció del Bundesbank en poques hores, ho que agrega dramatisme al quadre.
Encara distret pels últims detalls del seu escut d'armes familiar, que portaria la llegenda "Foutu soit qui mal y pense", amb tonalitats verdoses, en Sardà va dir no entendre com el PSOE, una de les més pròsperes empreses ibèriques, orgull del capitalisme peninsular i mundial, contraria els interessos d'un col·lectiu tot just empresarial de la mena que Berlusconi està animant per a intervenir en els assumptes comunitaris del Vell Continent.
Va afegir el Joan, gesticulant davant les càmeres de TV tal com és el seu costum, que el fet que R. Z. fora menys presentable per als media que "Il Caimano" i que la seva capacitat per a dissenyar mesures econòmiques viables en resultés francament desastrosa no obstarien, donat el caràcter democràtic de la nova organització, perquè el PSOE fora acollit de la manera més amistosa; lamentablement, no va poder evitar dir, degut a un desbordi de sinceritat, que així i tot ho faria com membre menor, sense veu i amb 1/8 de vot només per a decisions transcendentals, llegeixi's p. i. les recomanacions de la Confederació... en relació a la moda durant la temporada tardor/hivern 2009 en el sud d'Andalusia i la possible declaració com Patrimoni Comú de la Humanitat de cinc petits óssos grisos dels Abruzzo (il Piero, l'Enrico, il Paolo, il Carlo i l'Andreuccio).
Fonts no oficials, que van demanar reserva, van suggerir que la ira de Rodríguez Zapatero va fer explosió quan el distingit Celestino Corbacho, a la vora d'una crisi nerviosa, li va transmetre que la secretària privada d'en Sardà era boliviana. La dona podria ésser descendent d'aborígens sud-americans, encara que també hindú, o pitjor, albanesa, o "Déu ens lliuri!" -va sanglotar el ministre d'Immigració-, "argentina!", mentre que el Govern estava convençut fins al dissabte que la dama era una asturiana absolutament digna de confiança i filla de cristians vells d'almenys 479 generacions, remuntant-se fins i tot el seu primer ancestral conegut a temps pre-cristians, contradicció que pas no tacava el seu currículum, sinó que reforçava la seva devoció impol·luta com va fer saber el bisbe de Pamplona qui obertament ha proporcionat suport a R. Z. amb la seva extensa carta pastoral.
D'altra banda, la poca serietat de la brama que s'ha fet córrer torna increíbles els comentaris supersticiosos que parlen d'una suposada aparició del fantasma d'Isabel la Catòlica furibunda per aquesta horrorosa intromissió extra-continental en la vida europea de part d'una nadiua hipotèticament de Bolívia, ho que hauria ocorregut de manera miraculosa dins les estances privades del President en hores de la matinada quan humanes urgències el conduïen a la cambra de bany. Tal circumstància prodigiosa l'hauria decidit a realitzar els virulents atacs que va difondre com primícia l'edició digital de la "Folha de São Paulo", amb gran titulars, tenint per certa aquesta versió de successos extraordinaris. A pesar d'això, la visita de l'il•lustre espectre va ésser descartada per tècnics nord-americans, i se suposa que aquelles xafarderies provenen de la nefasta adhesió brasilera als cultes sincrètics: en ells, sants o beats europeus de la major celebritat com Napoleó o Dominguín han estat reemplaçats per Oxum, segons va denunciar durant la Setmana Santa el pare Alvaro Diego de la Peña y Fuencarrillo a Uruñuela enmig d'una fogosa homilia davant l'ermita de la Nostra Senyora del Patrocini.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada