Mals escriptors

Els estats d’ànim que s'assemblen a la felicitat expel·leixen literatura barata. Quan algú està exultant, les paraules passen a un segon pla: el verbal es fa postergable, la narració lleugera i els adjectius vulgars. La felicitat és, aleshores, mala companya perquè l'art ha nascut per a ensenyar a destruir la infelicitat i, mancada de propòsit, no hi ha labor valuosa allí on els artistas es bressolen dins la placidesa. Els comentaristes de la felicitat són, gairebé per definició, mals escriptors.