Los Kirchner y las tijeras del cleptopatrimonialismo hasta la entraña/Els Kirchner i les tisores del clepto-patrimonialisme fins a les entranyes

¿La etapa depredadora de los Kirchner?

(…) “Autores como Robert Fatton, Peter Evans y James Robinson han estudiado este fenómeno a partir de la evidencia de países en vías de desarrollo en los que el Estado es capturado por una elite que desarrolla políticas con discursos más o menos populistas, pero que en definitiva favorece la concentración de la riqueza eligiendo a dedo los ganadores, siempre amigos del poder. Se trata de regímenes políticos que sortean los límites jurídicos e institucionales formalmente existentes en nombre del ‘interés nacional’, la ‘distribución de la riqueza’ o las ‘amenazas externas’.

“Dicen defender el papel del Estado, pero necesitan burocracias incapaces, poco estructuradas y mal remuneradas: la debilidad del Estado es justamente un recurso político para conquistar agencias que son utilizadas como botines políticos y fuentes de empleo para clientelas y entenados. La ideología es desplazada por un pragmatismo extremo y la voluntad de aferrarse el poder a cualquier costo.

“En los casos más extremos, terminan generando situaciones de ‘cleptopatrimonialismo’, caracterizados por la generalización de la corrupción y el uso para fines privados de los recursos públicos.

“Es difícil saber cuál será el piso de la decadencia argentina. En verdad, el desafío de mejorar la calidad de las instituciones era ya gigantesco antes de que los Kirchner cruzaran este Rubicón. La sociedad argentina debe prepararse para un esfuerzo aún mayor a partir de ahora.”

L'etapa depredadora dels Kirchner?

(…) “Autors com Robert Fatton, Peter Evans i James Robinson han estudiat aquest fenomen observant l'evidència de països en vies de desenvolupament en els quals l'Estat és capturat per una elit que porta a terme polítiques amb discursos més o menys populistes, però que en definitiva afavoreix la concentració de la riquesa elegint a dit als guanyadors, qui són sempre els amics del poder. Es tracta de règims polítics que eludeixen els límits jurídics i institucionals formalment existents en nom del ‘interès nacional’, o justament de una il•lusòria ‘distribució de la riquesa’ o de les ‘amenaces externes’.

“Aquelles elits diuen defensar el paper de l'Estat, però en realitat necessiten burocràcies incapaces, poc estructurades i mal remunerades: la debilitat de l'Estat és precisament un recurs polític per a conquistar agències que són utilitzades com a botí polític i fonts de sosteniment de llur clientelisme, en proveint de ocupació a llur protegits i a d'altres persones relacionades amb el sistema de mena parasitaria. La ideologia és així desplaçada per un pragmatisme que no comporta cap restricció i, al mateix temps, per la voluntat d'aferrar-se al poder a qualsevol cost.

“En els casos més extrems, acaben generant situacions de ‘clepto-patrimonialisme’ caracteritzades per la generalització de la corrupció i l'ús per a propòsits privats dels recursos públics.

“És difícil saber quan s’arribarà al fons de la decadència argentina. A dir veritat, el desafiament de millorar la qualitat de les institucions era ja bé gegantesc abans que els Kirchner travessaren aquest Rubicó. La societat argentina ha de preparar-se per a un esforç encara major a partir d'ara.”

Por Sergio Berensztein

Para lanacion.com

http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1062485&pid=5259998&toi=6260