GAÇA: pilots sans i estalvis...

Els millors dels nostres fills, els destinats a l’aviació, estan atacant a Gaça. Bons nois de bones llars fent males accions. La majoria, correctes, de bona presència, segurs de si mateixos, molts es consideren fins i tot valuosos. Desenes d’ells van sortir el dissabte negre (27/12) a bombardejar blancs del "polígon de Gaça".

Van sortir a bombardejar la formació de fi de curs de joves policies que van trobar un treball fora de sèrie a Gaça i els van matar per desenes; van bombardejar una mesquita i de passada van matar a cinc nenes, totes germanes, filles de la família Balusha (la més petita de quatre anys); van bombardejar una estació de policia i van ferir a una veïna metgessa, ingressada en estat de coma a l’hospital Shiffa, el qual està replet fins a esclatar per la quantitat de ferits i morts; van bombardejar una universitat, a la qual nosaltres anomenem el "Rafael palestí", van destruir l’hostal dels estudiants; van llançar centenars de bombes des del cel blau sense cap oposició dels palestins.

En quatre dies van matar 375 persones. No van fer distincions i no podien fer-ne-, entre algú de l’Hamas i una nena, entre un agent de trànsit i aquell que llança un kassam, entre un dipòsit de municions i un consultori mèdic, entre el primer pis i el segon en un edifici habitat per desenes de nens. Segons els informes, la meitat dels morts van ser civils innocents. No podem "queixar-nos" de la punteria dels pilots per a encertar, no pot ser distint quan l’arma és un avió i el blanc una franja de terra on els habitants viuen tan aglomerats. Els nostres excel•lents aviadors són ara herois sobre els febles: sense altra aviació com oponent, sense cap estructura defensiva contra ells, bombardegen i bombardegen sense que ningú hagi de molestar-los, com si estiguessin en vols de maniobres.

És difícil saber el que passa per llur cap, què ocorre dins llurs cors. Dubto que resulti rellevant. Ells són jutjats per llurs actes. Sigui com vulgui, des d’una altura de milers de peus el quadre es veu asèptic, com les taques de tinta del test de Rorschach: apuntar a l'objectiu, pitjar el botó i hop! s'aixeca un núvol de fum negre. Un altra vegada ells van encercar el blanc. Cap d'ells veu la conseqüència de llurs actes amb llurs propis ulls, ni abans ni després, tan sols miren des de l'altura de l'avió. Segurament penetrats pels contes de terror sobre Gaça -on mai han estat- com si no existissin allí un milió i mig de persones que només volen viure amb un mínim de dignitat. Gaça, on hi ha joves com ells, amb somnis humans semblants: estudiar, treballar, formar una família, encara que no tinguin cap possibilitat de concretar-los, amb o sense bombes.

Pensen els pilots en ells, en els fills dels refugiats i en llurs pares i en els pares de llurs pares els quals ja van ser expulsats de llurs vides? Pensen per ventura en els milers de ferits que queden invàlids per la resta de llurs vides en una zona on no hi ha cap hospital digne d'aquest nom o on no hi ha cap centre de rehabilitació? Pensen per ventura en l’odi terrible que desperten, no només a Gaça sinó en tots els punts del planeta, gràcies a les tètriques fotos exhibides?

No van ser els pilots els que van decidir aquesta guerra, però són els seus executors. Els que van prendre les decisions són els que haurien de rendir comptes, però els aviadors són llurs associats. Quan tornin a llurs cases rebran grans honors, com és costum entre nosaltres, els millors a l'aviació. Crec que ningú tractarà d'encoratjar llurs dubtes morals, al contrari, ells són els veritables herois d'aquesta maleïda guerra.

El portaveu de premsa de l'exèrcit els congratula totes les nits ressaltant el "treball extraordinari" que realitzen, ignorant, per descomptat, ell també, el quadre devastador de Gaça. Després de tot, ells no són els guàrdies fronterers sàdics que torturen als àrabs als carrerons de Nablus ni a la casba d'Hebron, ni els cruels "mistarabim” (unitats de combat israelians amb vestimentes àrabs), que maten a sang freda i a boca de canó. Com hem dit, ells són els nostres millors fills.

Si es trobessin potser en alguna ocasió amb les conseqüències de llur "treball extraordinari", canviarien d'idea, pensarien dues vegades sobre llurs actes. Si fossin una sola vegada a l'hospital Alin a Jerusalem on ha estat ingressada fa ja tres anys la petita Maria Aman, completament paralitzada, aquella que mou les rodes de la seva cadira i així mateix tota la seva vida només amb el mentó, s'horroritzarien. María, la meravellosa, va ser ferida per un coet de fabricació casolana a Gaça, que també va matar a gairebé tota la seva família (ells l'havien armat a casa seva…)

Però tot allò s'oculta i s'amaga als ulls dels pilots. Ells fan el treball solament, com es diu, acompleixen ordres, com màquines de bombardeig. En els últims dies s’ocupen d’aquestes ordres especialment, i els resultats estan a vista de tot el món: Gaça es llepa les ferides, com dos anys abans ho feia el Líban, i gairebé ningú no s’atura un minut per a preguntar-se si realment cal executar-les. No es podia evitar? Això aporta a la seguretat d'Israel i al seu perfil moral? Realment tornen els nostres aviadors sans i estalvis a llurs bases, o arriben com éssers insensibles, cecs i cruels?

Per Gideon Levi - Haaretz, 31 de diciembre de 2008

Traduït de l'hebreu al castellà per Ester Mann i Andrés Aldao

Traducció al català a cura d’Olga Pena Guiu i Gustavo F. Soppelsa