Coses petites

Ens hem tornat displicents respecte de les nostres opcions. Hem passat de la cultura del pecat a la de l'absolució universal anticipada. Fin i tot als errors, els hem legitimat com "possibles models de vida". Després, hem incorporat el conjunt dels "models de vida", amb els errors inclús, dintre del catàleg de béns útils a consumir.Finalment, quan vam comprar als grans magatzems de l'existència un model de vida que és un error i per això vam fracassar, als nostres fracassos els hem cridat "ira de Déu", o "destinació enigmàtica" o "decisió dels astres", o "maledicció diabòlica", vista l'orfandat lògica que ens oferix el fet que hàgim preventivament derogat el pecat i ens hàgim autoamnistiat per endavant i per a sempre per qualsevol resultat dels nostres actes.I així i tot, àdhuc sense pecats i lliures de tot retret, això no ens ha portat felicitat ni serenitat, i hem tornat la mirada una altra vegada al mite i a la superstició de la presència d'un perseguidor sobrenatural que habita fora d'aquest món. És a dir: vivim sempre patint l'ambició de mantenir els ulls tancats respecte de nosaltres mateixos; en el segle XXI, amb tot el seu ornament electrònic, Natuba segueix sent un recurs fàcil i les suposades bruixes que la seva hipotètica maldat va engendrar hi continuen pesant més que una explicació basada en les reals disputes d'alcova de Salem. John Proctor i Rebecca Nurse disten molt encara de salvar-se del patíbul i romandran cíclicament penjats. Una vegada i una altra, una vegada i una altra, una vegada i una altra.